23 d’ag. 2015

L’educació «natural» a «La minyonia d’un infant orat»

Llorenç Riber, des de la seva concepció adulta i formada intel·lectualment (erudició) conta la seva infantesa amb una finalitat de contrast entre l’anomenada pedagogia natural (experiència viscuda) i l’artificial apresa a l’escola amb les lliçons i les lectures.  Però ho fa com un recurs didàctic per a mostrar el camí cap a conversió de l’infant “orat” en un adult transformat en il·lustrat per la lectura dels bons autors (clàssics).

La idea del món natural sorgeix impetuós ja en el títol on la paraula “orat” és sinònima de “salvatge o natural” a la semblança de la concepció rousseauniana: “els homes neixen lliures i bons però l’educació va anul·lant la seva llibertat i espontaneïtat”.
[Dans l'Émile Rousseau aborde le domaine de l'éducation. Rousseau parie sur la spontanéité individuelle. Pour lui il faut s'appuyer sur la sensibilité personnelle, sur la nature plus que sur la raison ou la culture. Il faut un enseignement progressif adapté aux capacités supposées des enfants pour chaque âge. L'enfant doit se former par sa propre expérience, pour Rousseau la nature est un des meilleurs professeurs. Il faut donc observer la nature, vivre au contact des choses et des réalités sociales. Il faut éveiller la curiosité de l'enfant pour qu'il s'instruise par lui-même.]
Aquesta idea resta ben palesa a l’inici del primer capítol quan afirma:
“No tenia res ni esperava res... Com aquell orfenet de Verlaine,  jo vaig néixer ‘riche de mes seuls yeux tranquilles"...
 en referència a “La chanson de Gaspard Hauser”:
 Je suis venu, calme orphelin,
Riche de mes seuls yeux tranquilles,
Vers les hommes des grandes villes :
Ils ne m’ont pas trouvé malin…”
Pere J. Carrió Villalonga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada