Jo, que fins el deu anys vaig viure un poble del pla de Mallorca el nom del qual procedeix de l’àrab i significa “el bosc”, identific moltes escenes del llibre perquè reflecteixen allò que vàrem viure i veure els infants d’aquell temps en què la ruralia era exclusivament agrícola.
L’escriptor – Llorenç
Riber – en aquests vuit primers capítol recorda la seva infantesa des de la
llunyania temporal i formativa. Per això deforma la realitat per fer-la
més rodona i que s’adapti a dos mons enfrontats: la pedagogia natural apresa a
les fulles dels arbres de l’artificial que prové de les fulles dels llibres.
Tot això per traslladar-ho al llarg dels següents vuit capítols per un camí que
porta a la maduresa i que atorga el domini intel·lectual (la ciutat dels
llibres). És un llibre circular com una simfonia on tots els elements
conflueixen cap a un final perfecte.
En definitiva l’autor
rellegeix la seva infància des del coneixement adquirit amb la lectura dels
clàssics entre els que no deixa de banda a Rousseau, Comenius, Herbart,
Pestalozzi, Froebel, Montessori o Freinet.
Un exemple de la simbosi
entre agricultura i pedagogia el trobam al principi del capítol XIII, titulat
“El monestir” on en un precís moment “aconsella, perquè les plantes i els
infants no s’adonin amb greu dany que han canviat de mare, que se’ls cerqui un
terrer semblant i una escalfor com l’escalfor materna”.
Ara em ve el record del
pedagog Gabriel Vinyes de la Normal de Palma que deia que tota la pedagogia es
podia escriure en un llibret de papers de fumar. Per a mi que aquest
seria el text del primer full.
Pere J. Carrió
Villalonga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada