“La minyonia d'un infant orat” és un aplec de setze capítols amb un nexe d'unió que és la recordança, mig veritat mig mentida, de la infantesa del propi autor – Llorenç Riber - publicat l'any 1935, en la seva maduresa com autor consagrat.
És un llibre que engana
al lector perquè sota l'aparença de llibre sense pretensions amaga
un tresor d'estil d'una riquesa sublim. Amb una estructura i contingut molt
elaborats però en un estil proper, és de fàcil lectura per un lector que no
profunditzi en els detalls. Però la seva importància rau precisament en els
petits detalls que sovint passen desapercebuts. La biografia de l'autor
dóna pistes que tingué oportunitat de conèixer en profunditat tant
els escriptors clàssics grecs i romans com els posteriors fins els
més coetanis.
La meva opinió en relació
al llibre que coment és que Riber no el va escriure d'una tirada
sinó que, com a vegades fan els bon pintors, ho va fer en un període
més o manco llarg que comença a partir de 1921 quan va llegir «Le
Petit Pierre» d'Anatole France que m'atreviria a dir que va llegir
durant la seva estada a Barcelona on fou capellà d'una família
aristrocràtica, i que, sens dubte, el va influir
bastant en la redacció d'aquest llibre. Segurament el va reescriure
vàries vegades, tot afegint els
petits detalls que el converteixen en una obra d'art.
“La minyonia d'un infant
orat” es pot llegir i tornar llegir sense que perdi interès pel lector.
Cadascú, segons la seva especialitat, li troba atraccions diferents.
Per aquest motiu s'han fet diferents estudis de llibre dels que
m'ha interessat sobretot el que va fer Pere Rosselló Bover titulat «
L'obra narrativa de Llorenç Riber», publicat a les «Actes de les
Jornades d’Estudi sobre Llorenç Riber (2011): Barcelona. Consell Insular
de Mallorca/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2011)». .
Pere J. Carrió Villalonga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada