La conta Llorenç Capellà en el seu "Diccionari Vermell".
La morta nomia Gabriela Grimalt (Manacor) i tenia cinquanta-nou anys.
"No pertanyia a cap partit polític i,
cas d'haver-se de definir, possiblement hauria optat per qualque
opció conservadora i moderada.
Madò Gabriela havia estat molts anys
al servei de l'ecònom del poble i, possiblement, sols tenia un
enemic: un personatge, al qual l'Ajuntament havia posat una multa de
setze pessetes, perquè el seu ramat entrava a pasturar dins les
terres de madò Gabriela.
Això va succeir abans de la rebel·lió
militar, en temps del batle Amer, quan aquest personatge, anomenat En
Joan de Son Perot, sabia que una escopeta sols servia per anar a
caçar. Després, a partir del juliol del trenta-sis, degué veure
que servia per altres coses, car l'integraren dins els grups armats
que es crearen per tal de garantir la vigilància i el manteniment de
l'ordre públic.
Al cap de desset anys d'haver-se
produït l'assassinat de madò Gabriela, el diari "Baleares",
mitjançant la firma P.S. va fer-se'n ampli eco, a rel d'haver-se
descobert el cadàver de la víctima. Tots els diàlegs que es
publicaren, els reproduesc tot seguit, convenientment traduïts al
català.
Manacor, els mesos d'agost i setembre
del trenta-sis, va ser la terra del crim. Madò Gabriela va ser la
víctima número ... ¿Quin número li degué correspondre a madò
Gabriela? La cosa és que una tarda de l'esmentat mes de setembre,
anava a collir figues amb la seva cosina Maria i, a mig camí, es
trobaren amb En Joan de Son Perot, escopeta en braços. Parlaren
així.
Comença l'escena:
Madò Maria: L'amo En Joan, em feis por
amb aquesta arma.
L'amo En Joan: Sols la poden témer els
qui han fet mal ...
Madò Maria: De mi no tindreu queixa?
L'amo En Joan: De vós, no.
Madò Maria contà al periodista,
aquell dia de novembre del cinquanta-tres, quan encara la por de la
repressió era de guàrdia permanent a les cantonades, que la seva
cosina Gabriela i ell començaren a discutir. Va ordenar En Joan de
Son Perot: "Anem a la caseta" i madò Gabriela va negar-se
a obeir-lo.
En Joan de Son Perot va tornar a
ordenar, escopeta en les mans, ara a la cosina Maria: "Vós
anau-vos-en i aquí no ha passat res. Res. Si no ..."
Madò Maria li acopà corrensos pel mig
del figueral. La veu de Gabriela esperonava. "Vés-te'n al
Rector i conta-li-ho tot¡ Quan a uns dos-cents metres, l'alè
trencat, va girar-se, Gabriela era de genollons. "Si m'has de
matar, no em duguis a la caseta. Mata'm aquí".
Tanmateix ni les súpliques ni els
sanglots ablaniren l'ànim d'En Joan, un home al qual havien armat
per a defensar la seguretat ciutadana.
Però retornem als diàlegs.
Madò Maria arribà al poble sense
figues i sense cosina.
Hores després, l'amo En Joan ordenà a
un al·lot de catorze anys, que tenia al seu servei, anomenat Jaume
Lliteres: "Agafa un càvec i fes un clot, que hem d'enterrar una
truja que s'ha morta darrera aquells feixos". L'al·lot,
juntament amb Pere Roig que també treballava a Son Perot, anà a
estirar la truja, però trobà el cadàver d'una dona. Amo i criat,
parlaren així:
L'al·lot Lliteres: L'amo, perdonau,
però és una dona morta ...¡
L'amo En Joan: (encanonant-lo a ell i
al seu company) Cavau aviat el clot! Cas que no el caveu, el cavaré
jo, però serà per tres ...
Cavaren el clot o enterrarem madò
Biela; una dona que anava al tros a cercar figues i sols va arribar a
mig camí.
Llorenç Capellà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada