Com a resultat de les
eleccions autonòmiques del passat dia 24 de maig tenim totes les institucions
importants governades per “les esquerres”.
Aquesta situació és nova
sobretot per aquest motiu. En els pactes anteriors la situació era diferent
perquè també governava UM. En el cas del segon pacte tot va enterbolir-se per
la sortida dels càrrecs d’Esquerra Republicana quasi al mateix temps que eren
cessats els alts càrrecs d’UM.
Després d’això, com cada
vegada, va tornar governar el Partit Popular amb majoria absoluta que no ha
sabut administrar i ara ha caigut en picat, defenestrat.
Des de que en tenc
coneixement mai els canvis de color polític ho han estat perquè els partits s’ho
guanyessin sinó, ben el contrari, perquè els partits que governaven han fet
malbé tot el crèdit que tenien.
D’això se’n desprèn una
principal reflexió: és possible que d’aquí a quatre anys es pugui mantenir el
govern de pacte d’esquerres, almanco per una altra legislatura?
En els “pros” tenim una
ciutadania que es sent guanyadora d’uns resultats electorals absolutament
clars: no volen que governi el PP i volen que els partits d’esquerres es posin
d’acord i facin una política d’esquerres.
També tenim uns partits
il·lusionats per la victòria i encoratjats per a fer una política d’esquerres.
Però, què és una política d’esquerres?
És governar per a la
gent, lluitar contra les injustícies i treballar a favor de la “res publica”
(sanitat universal, educació pública de qualitat, serveis públics gestionats
per les administracions,...).
Avui per avui les paraules
que sentim són “canvi” i “somni”. Però aquests conceptes són, dissortadament,
efímers si no s’omplen de contingut.
Per això en un altre
article haurem de parlar dels “contres”.
Ara cal continuar amb la
festa perquè ens ho mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada