Palma, ciutat educadora

Els ajuntaments d’esquerres sempre han tengut una especial  predisposició per l’educació.
Record amb enyorança el primer govern municipal de la democràcia.Que no feren per l’educació! 
Ben al principi posaren en funcionament una xarxa d’escoletes municipals que, aleshores, era per a infants de 0 a 6 anys a l’estil de les que s’havien fet en el nord d’Itàlia després de la II guerra mundial per Loris Malaguzzi. Es va constituir un patronat per a la seva gestió que ha anat de més a menys. Potser ara seria un bon moment per a revitalitzar-les, a les escoletes.

Uns anys més tard crearen el departament de Dinàmica Educativa que va impulsar multitud d’activitats pels centres escolars. Foren uns anys de gran i profitosa planificació. 

Dinàmica Educativa encara existeix però no és ni una sombra d’allò que fou en aquells moments. També ara seria un bon moment per donar-li un nou impuls.

Al marge d’això la meva proposta estrella és més ambiciosa: consisteix en recobrar Palma com a Ciutat Educadora.

“Avui més que mai  - diu la Carta de les Ciutats Educadores - la ciutat disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.”

Per convertir Palma en Ciutat Educadora no fan falta grans declaracions ni molts de recursos sinó ganes de treballar de forma integral per a convertir-la en un instrument educatiu pels ciutadans. En realitat només cal “posar-se les piles".

Pere Carrió  (27 de juny de 2015)
Per a més informació:
Les ciutats educadores, monogràfic