La curiositat i l'admiració

"Per valorar la mentalitat d'una persona li hem de parlar d'una nova invenció o d'un descobriment desprovists d'aplicacions pràctiques. Si ens exclama: admirable!; cultivem la seva amistat. En canvi si ens respon: i perquè serveix això? val més que no facem massa esforços per a mantenir-lo com amic."

L'admiració o millor dit la manifestació del sentiment d'admiració o tan sols de curiositat avui no estan ben vists. La gent normal, en general, no manifesta estranyesa ni davant les coses més extraordinàries. Pens que és un simptoma de malaltia social.

Bob Marley deia que "ens passem la vida esperant que passi alguna cosa ... i l'únic que passa és la vida, i que no entenem el valor dels moments, fins que s'han convertit en records". 

I aquesta actitud ens du a pansir-nos, a desinflar-nos, a apagar-nos, essent nosaltres mateixos els generadors dels grans buits que inconscientment combatem i on el paper de l'altre és l'eterna excusa: "és ell /és ella / el/la que ha canviat", "és el treball que ja no em motiva", "és el meu cap el que provoca distàncies", "són els fills que ens absorbeixen i no ens deixen ser", "són els meus amics que no es preocupen per mi", etc.

El consell és que no facis de la teva vida un continu esborarny d'excuses perque corres el perill de mai pasar-lo a net.