La primera cosa que
faria seria escoltar les mares que prenen el desdejuni en el cafè-forn de la
cantonada que sempre hi ha al costat de l’escola. Elles cada dia conten allò
que fan els seus fills i filles. Parlen de les mestres, de la directora, del menjador
i de les activitats extraescolars i complementaries. Xerren un poc de tot i
sovint a la vegada. Això és una dificultat però si tu et poses a una tauleta
apropada a la seva te n’assabentes de quasi tot. No basta un dia, ni dos, ni
tres. L’estratègia consisteix en la mateixa que segueixen els naturalistes quan
van a la naturalesa a observar els animals en llibertat. En poc temps les mares
s’acostumen a veure’t i no et troben estrany. Quan passen uns pocs dies fins i
tot et saluden i si vols pots intervenir en la seva conversa matinera. El
cafetet després de deixar els infants es converteix un ritu diari sagrat de
conversa. Tenen tantes ganes de contar les coses que s’atropellen en la xerrada
però com que la repeteixen quan s’afegeix una altra mare no passa res. Vàries
vegades de repetir les mateixes coses fa que no et perdis ni un pèl de les
idees principals. No falla mai. Es la primera aproximació a l’avaluació d’un
centre.
La segona cosa que
faria seria observar ...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada