Aquest és un article que
conta part de la situació que s'ha generat amb els nomenaments de
president i vicepresidenta del CEIB. No vull estrar en polèmiques
infructuoses sinó mirar cap endavant. Si he de presidir el CEIB per
un temps he d'aconseguir la col·laboració de tothom en treballar
per aconseguir uns objectius consensuats al màxim. La meva
experiència i trajectòria personal i professional crec que
demostren a les clares que no som persona de confrontació ni
sectarismes, sinó de consens. No som independent ni de partit ni de
partinença a altres associacions sindicals o socio-culturals (qui
sigui independent pot tirar la primera pedra) però tothom sap que sé
separar el gra de la palla i ho he demostrat sempre que he ostentat
un càrrec. Quan vaig esser president del CEIB (2007-2011) ningú hem
va donar ordes ni del partit al qual estic ni de la conselleria. Ni
ho feren ni ho hagués aceptat. El meu talant és independent i això
va per davant de carnets i afiliacions. Estic a la junta directiva
d'ADIDE (Inspectors d'Educació) però això tampoc m'ha travat a
l'hora de parlar de temes que poguessin molestar als companys de
professió.
Sé que el meu pas pel
CEIB és temporal, com tot a la vida, i això no me preocupa gens
perquè crec que el CEIB ha de reformar-se en participació i
organització que inclogui ampliació de les seves funcions i un
canvi en la forma d'elecció de la presidència i vicepresidència.
Tot això, no obstant, serà tractat i decidit pels propis membres
del CEIB en el seu moment.
També serà impulsat el
Pacte Social per l'Educació des de la independència dels membres
del CEIB.
Per acabar vull recobrar
una frase de Jaume Garau, autor de la campanya de Més, dita en una
entrevista feta per Matias Vallés (DM, 1 d'agost de 2015)”... pero
estamos haciendo tiro al blanco”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada