“...L'altra reflexió que vaig fer aquella nit es basa en la temàtica de l'obra, en el simbolisme que com en tots els contes pot tenir l'argument. La recerca, per part dels personatges, d'un mag que tingui la facultat de retornar les capacitats perdudes ja té un simbolisme ben evident en el món de les persones amb discapacitat.
Aquest simbolisme també el podem trobar dins del món de
la societat civil.
L'Home de Llauna, al qual li falta el cor, és el símbol
de l'Estat, un concepte que integra nocions, com domini, territori, legislació,
judicatura, administració, imposts, educació, sanitat, etc. però que ara ha
perdut el seu cor, és a dir la sensibilitat, i que a hores d'ara pateix un ofuscament
polític tan gros, com diria Koselleck, que no s'adona de la realitat del que
està passant. L'Home de Llauna necessita que el mag li retorni un cor tendre,
sensible i passible.
L'Home de Palla, a qui li falten idees i imaginació,
representa la manca d'ideologies engrescadores, enganxadores, que engendrin
il·lusions, esperances i fe per poder creure que un món millor encara seria
possible.
El mag haurà d'atorgar una gran imaginació als pensadors
perquè ens treguin de discursos en els quals les utopies es redueixen a salvar
la moneda, l'economia, les finances i els bancs. Que surtin pensadors que ens
parlin i ens moguin per lluitar contra la marginació, la pobresa, la incultura
i la destrucció del planeta on vivim.
El Lleó Covard és el símbol de la societat civil exclosa
per la seva covardia i comoditat d'exercir com a poder moral enfront del poder
polític de l'Estat. El temor de perdre el que tenim ens porta a quedar-nos,
ràpidament, sense res. Necessita que el mag li confereixi la Valentia per fer
valer el seu poder i assolir el seu espai.
La figura de la Dorothy, la protagonista, pot simbolitzar
la idea de la democràcia, que des dels grecs fins a l'actualitat va declinant
històricament fins que ara ja es troba perduda. Ella creu que se l'ha buidada
del seu contingut, se sent utilitzada, sempre en la boca d'aquells que no
creuen en ella. Convertida en l'excusa per justificar fets que a ella no li agraden.
Reduïda a actes electorals periòdics, en què cada cop i pren part menys gent,
perquè molts han perdut la il·lusió que posaren en ella. Dorothy necessita que
el mag li retorni la seva condició de participació amb llibertat i igualtat.
Em sembla que tot plegat és molt per a un sol mag.”
Personalment m’apunt a la idea que el mag en primer lloc
confereixi la valentia al lleó Covard. Amb això pens que se donaria una passa
de gegant. Respecte a Dorothy tenc la il·lusió que les coses estan
canviant.
Pere Carrió Villalonga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada