SUICIDI?

Quan era un nin petit a Algaida va ocórrer un fet que em va impressionar molt i en tots els anys que han passat no n'he sabut res més.

Al racó de la plaça que puja cap al barri del colomer hi havia una fonda on treballava com a mossa, una al·lota que era de fora poble. Aquesta al·lota tenia un germà que estava llogat a una possessió del municipi i que a vegades venia al poble a veure-la.

Un diumenge el jove va visitar a la germana i poc després la propietària de la fonda fa trobar a faltar vàries peces de roba. A la fonda hi vivia un tinent que quan va saber això va oferir-se a aclarir el robatori. Va interrogar als empleats i ben aviat va saber de la visita del germà de la mossa.

El detingueren i el dugueren al fondet de la Casa de la Vila que servia de presó. Allà l’interrogaren dos guàrdies de tal manera que el dia següent el trobaren penjat amb la corretja fermada als barrots del finestró. Digueren que s’havia suicidat.

Pocs dies després la roba perduda va aparèixer darrera d’un canterano de la fonda.

En poc temps el tinent i els dos guàrdies foren destinats fora de l’illa.

Del cas mai més se’n va parlar.

O pot ser jo no ho sé.

EDUCACIÓ, REALITAT I FUTUR

La darrera notícia d'impacte:

El Tribunal Supremo rechaza que las escuelas de arte y los conservatorios impartan estudios de grado

Veurem com acaba tot això. Que pensau?

LA REFORMA DE L'ENSENYAMENT SECUNDARI. TOT UN DILEMA.

FINS ARA NO HEM ENTÈS QUE VOL FER EL MINISTRE.

Colectivo Lorenzo Luzuriaga. El bachillerato en su laberinto

EL TRIPLE CRIM D'ALGAIDA, per Nadal de 1957

Eren les festes de Nadal de 1957 quan ens va despertar la notícia que a unes cases de l'antiga carretera de Pina havien trobat morts un matrimoni i el germà de la dona, tots tres persones ja majors. L'assessí havia entrat per un finesró i els havia mort amb uns trets d'escopeta de caça: fou espantós. Tot el poble quedà retgirat, fins que en molt poc temps detingueren un jove amb antecedents de robatoris que era conegut pel poble com n'Abdòn. Pròpiament no era algaidí sinó d'un poble veïnat, però passava molt de temps per Algaida. Especialment es deixava veure alguns diumenges i quan hi havia les festes.

Precisament jo el vaig conèixer durant les festes de sant Jaume d'aquell mateix any.

Els nins corrien cap a l'abeurador de la plaça perquè n'Abdòn en feia una de les seves. Enguany el seu enginy era fer de contorsionista. Havia posat una escala de mà enmig del carrer i venga cap amunt i cap avall passant el seu flexible cos pels barrarons de l'escala amb una facilitat que ens deixava estorats. Al final la gent arremolinada al seu entorn l'aplaudia. No record que demanès dobbers, sols ho feia per divertir el poble. Jo, que era un nin petit i flexible a casa ho vaig provar i no em va sortir.

Tal volta allò que crida més l'atenció és la rapidesa amb que descobriren l'autoria.
També es va fer famós per les seves fugues de les presons on estava tancat. Segurament aprofitava la seva capacitat de contorsionista mostrada a les festes de sant Jaume a Algaida.

MATAQUATRE
Devuit anys després va matar una altra persona i li posaren de malnom "Mataquatre".
El seu vertader nom era Gabriel Abdòn Axartell Cifre. Aquest primer llinatge estrany a Mallorca, sovint el trobam mal escrit.



Vet ací les cròniques que hem trobat dels crims:

1. ABC 29 desembre de 1957

2. ABC 3 de gener de 1958

3. Diario de Mallorca de 13 de gener de 2008 (50 anys després)

Víctor Jara

El 12 de septiembre de 1973, un día después del golpe de Estado que asolaría al país por más de 16 años, Víctor Jara ingresó como prisionero clandestino al Estadio de Chile....

L’amo En Tòfol de la Miranda i les galines

Quan jo tenia uns deu anys, a unes cases més avall de ca nostra, que estava en el carrer que llavors rebia el nom de Lletra A, va llogar una cotxera l’amo en Tòfol. La volia emprar com a estable per una bístia, que pot ser era un mul, i el seu carro. Jo que badocava per allà em vaig fer el trobadís, i ben aviat establirem una certa confiança. Ell ja era molt major i treia la bístia i carro de tant en tant. Ell em va ensenyar a junyir l’animal i enganxar-lo al carro. Tot el procediment seguia un ordre estricte. Els guarniments estaven penjats a la paret de l’estable i s’havien d’agafar d’acord amb aquest  procés que anava del cap a la cua. Primer les cabeçades i la brida. Després el selletó i la barriguera. En aquest cas s’havia d’enganar l’animal, punxant-lo un parell de vegades a la panxa per evitar que omplís el ventre. En aquest cas la corretja quedava fluixa. Finalment es posava la retranca enganxada davall la cua. Després es travaven totes les diferents peces i es passaven les rengles per les anelles dels diferents guarniments.

Finalment s’enganxava el mul al carro. Primer aquest s’havia de posar horitzontal amb l’ajut del mosso o descans. Després s’havia de de recular la bístia i s’enganxava el selletó a les barres del carro amb els tirants. I a córrer!

Tot això ho vaig aprendre amb l’amo En Tòfol de la Miranda. No tractava amb la gent d’Algaida perquè de jove el castigaren a fer el clot del pou de l’abeurador de la plaça del poble. Tot perquè havia robat unes galines. Després se n’havia anat del poble i havia tornat feia poc temps.

En aquell temps encara el nins cantaven una glosa que contava el fet:

“Sa ximbomba ja no sona,

perquè no té paperines.

I en Tòfol de la Miranda

mos robava les galines”

Jo vaig seguir l'amistat amb l'amo En Tòfol fins que ens n'anàrem del poble des cap d'uns anys.

Personatges algaidins que quan era nin: n'Andreu Trobat

Encara que vaig néixer a Palma, els primers anys de la meva infantesa els vaig passar a Algaida. Allà vaig conèixer diferents personatges que per a mi, en aquell moment, em semblaven molt importants.

A partir del set o vuit anys, cada dia, després de l’escola, podia recórrer el poble per a jugar o anar o fer petites compres per a la casa. Al mateix temps coneixia nova gent .

També els diumenges i dies de festa, o durant les vacances, eren bons moments per això.

Un personatge d’aquella època era n’Andreu Trobat, ciclista de primera categoria. Aleshores tenia un taller de bicicletes a la cantonada que està ben enfront la casa de la vila. Allà anaven a arreglar les “màquines”, especialment quan foradava  el pneumàtic.

El record alt i prim i sempre envoltat de joves amb qui comentava les seves proeses com a corredor. Per cert tenia un nebot un poquet major que jo al qual el nins li dèiem en Joan “Corredor”. 

En Trobat a Internet:

ANDREU TROBAT, EL CICLISTA RUISEÑOR

ANDREU TROBAT A VIQUIPÈDIA

Les idees clares...!

Deteriorament a l'ensenyament

Territori de foc

Treva en el temps

Aquests darrers dies ha fet bon temps, sembla una treva entre dies dolents. Pels propers dies s'espera un empitjorament.

El día que Miquel Gual se convirtió en Miquel Vado

Pozo por Pou, Carpintero por Fuster, Matad por Mateu... Una resolución del BOIB sorprendió ayer al traducir de forma literal nombres y apellidos...

Educación cambia los temarios de oposiciones a maestro para 2012

Ser opositor es siempre una labor ingrata, pero los que se preparan en los últimos meses para intentar conseguir una plaza de docente tienen cada vez más motivos de sobresalto. El último tiene que ver con el temario para acceder a las especialidades de los cuerpos de maestros, profesores de escuelas oficiales de idiomas, Secundaria y Formación Profesional.
... 

El País, avui

`Los amos del mundo´

Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del ordenador, su futuro y el de sus hijos. Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro. Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo. Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.

No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro. Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, y meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados. Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.

Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, oh prodigio, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no. Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recae directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia, con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda. Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros y a veces con su puesto de trabajo Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.

Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena. Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.

Arturo Pérez-Reverte

Publicat a El Semanal el 15 de noviembre de 1998
Premonició?

6 de febrer de 2012, segueix el fred...

 

5 DE FEBRER, PAISATGE DIFERENT DE SEMPRE: NEU PER TOT.

AL FONS S'ENTREVEUEN LES MUNTANYES COBERTA DE NEU.

AVUI, 6 DE FEBRER, NO NEVA PERÒ ALLÀ LLUNS ES VEU ENCARA LA NEU QUE ROMAN EN EL CIM DE LES COTES MÉS ALTES.

5 DE FEBRER, ALTRA VEGADA NEU!

Avui matí ens hem llevat del llit amb una vista extraordinària: més neu que ahir.

(Marratxi, 5 de febrer de 2012)
-- Més fotos --

Any de la neu: 1956

 

Carrer A (Avui Joan Alcover) d'Algaida (Mallorca)

 24 de febrer de 1956 (fotografia J. Balaguer)

NEU A MALLORCA

NO S'HAVIEN EQUIVOCAT! Avui a començat el dia tot nevat.

Més fotos -->

NEU A LA SERRA DE TRAMUNTANA

La borrasca de neu segueix sobre les Illes Balears

ONA DE FRED (SEGUEIX)

Imatge Meteosat, matimera

dBalears
----------------------------------------------------

Matí de fredes temperatures a les Balears

Les temperatures no han passat dels sis graus a molts d'indrets a primera hora. Meteorologia no descarta que nevi a nivell de la mar

L'onada de fred siberià ja ha començat a arribar a les Illes, i aquest matí es registren temperatures entre sis i tres graus a bona part del territori. Els efectes d'aquest fred ja es deixen sentir, i així les últimes nevades a la Serra de Tramuntana han suposat el tall d'una carretera d'aquesta zona, a més del tancament del Port de Maó per meteorologia adversa.
El departament de Carreteres del Consell de Mallorca ha tallat la Dt.-10 que travessa la Serra des de Pollença a Andratx, concretament en un tram d'uns 25 quilòmetres entre el Coll de Sa Batalla i el Mirador de Ses Barques.
Des del Centre de Control de Trànsit adverteixen que avui continuaran treballant a l'esmentada zona i recomanen que s'eviti circular per les carreteres de la Serra si no és necessari.
També el Consell de Menorca ha recomanat a la població menorquina que eviti circular en automòbil durant aquest cap de setmana davant la previsió de nevades.
A més, la companyia elèctrica Endesa ha posat en alerta tots els seus recursos per fer front a les possibles incidències ocasionades pel temporal de fred i neu.
Neu a la mar
El director del Centre Meteorològic de Balears, Agustín Jansà, no descarta que es puguin produir precipitacions en forma de neu a nivell de la mar, si bé ha recalcat que -si es produeix- seria "de forma esporàdica".
En declaracions a Europa Press, Jansà ha estimat que les temperatures rondaran entre màximes de 6 o 7 graus centígrads i mínimes que podrien assolir els 0 graus.
A més, assenyala que aquesta meteorologia adversa serà especialment dura "per sobre dels 300 o 400 metres".

ONA DE FRED

Meteosat abans de la posta de sol

ALERTA AL FRED

ONA DE FRED

MANIFEST DELS MISSIONERS DEL SS.CC. A FAVOR DEL CATALÀ

Som un grup de missioners dels Sagrats Cors amb la voluntat de sumar-nos a tantes persones i col·lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia...
Llegeix tot el manifest -->
DBalears 2.2.12
WEB DE LLUC, LA LLAR DE LA MARE DE DÉU

¿EL MUNDO SE VUELVE DE DERECHAS?

Raffaele Simone se pregunta si el concepto de izquierda tiene sentido hoy en día. La socialdemocracia no ha cumplido sus metas y ha perdido citas históricas. ¿Podrá recuperar el tiempo perdido?

MARISOL ROJAS   02-02-2012  (CADENA SER)

Raffaele Simone acaba de publicar con Taurus su último ensayo "El Monstruo amable", un trabajo en el que sostiene que la izquierda no ha muerto, pero "tiene que recuperar algunas citas históricas de la modernidad que desafortunadamente ha perdido y reflexionar sobre ellas: la inmigración, la revolución digital, el capitalismo financiero o las mafias internacionales que dominan el mundo".

¿Qué es el "monstruo amable"?
Simone lo define como "el paradigma actual en el que tenemos que divertirnos y consumir continuamente. La dureza del vivir no tiene que preocuparnos porque este déspota invisible, pero activo y poderoso, sólo quiere que estemos tranquilos y consumamos activamente".
De esta manera, la modernidad habla a favor de la derecha, porque confluyen tres fenómenos: "el consumismo se ha convertido en el destino principal del ser humano, la compasión fundamental para la socialdemocracia se ha sustituido por el egoísmo y la sustitución de lo real con la representación.
¿Resucitará la izquierda?
Raffaele Simone cree que la modernidad conspira contra la idea misma de izquierda, porque "ser de izquierdas supone tener un esfuerzo en no abandonarse a los impulsos: el impulso de propiedad o dominación. El espíritu sacrificado, intrínseco a la izquierda, es contrario al espíritu del tiempo".
La debilidad de la izquierda reside en que "en Europa y en Estados Unidos los obreros como tal no existen. Existe como categoría de gente que trabaja, pero no como conciencia obrera. Quieren consumir antes que otra cosa y suelen votar a la derecha", concluye el profesor. Dando un paso más allá, la realidad es que la clase obrera está impaciente por convertirse en la burguesía que todavía no es. ¿Y la crisis no pasa factura a la Derecha? Su respuesta es no. Por primera vez, una crisis no consigue ningún tipo de desplazamiento político. 
ESCOLTAR ENTREVISTA A CADENA SER