Les aranyes em
fan pànic.
“Com m’agradaria
ésser com Diana Dial” , protagonista de Fácil de Matar, de Maruja
Torres.
Actualment estic
a una clínica per a lesió del maluc que m’impossibilita moure’m.
Ahir, a l’hora de
la migdiada, ...quan estava més tot sol que la una, vaig veure una aranya en el
marc del televisor de la paret. El monstre va començar a caminar pel costat de
l’aparell. Després desaparegué per darrera per un moment, Però va reaparèixer a
la paret i, poc a poc, va començar a baixar cap al llit.
Ja us he dit que
en fan por les aranyes i jo veia que vindria cap a mi. Estava immobilitzat i no
podia fer res per evitar que s’acostés.
“Si fos com Diana
Dial, no patiria gens, però sóc un covard”.
Vaig comprovar
que el seu camí es dirigia directament al llit i el meu cap va començar a
pensar com em podia defensar. Tenia poques coses a mà. Vaig optar per la
botella d’aigua. L’aranya ja estava prop. Vaig intentar donar-li un cop amb la
botella però l’aranya donà un petit i àgil salt i s’amagà darrera l’interruptor
del llum. Poc després continuà el seu camí en una altra direcció i va
desaparèixer no sé a on.
Poc temps després
en vaig oblidar del perill que havia sofert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada