I. m. i f. i adj.
|| 1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció (Cat., Val., Bal.); cast. mirón. Ni deuen [los correus] esser badochs, que miren los edificis dels lochs on passen, car aquestes coses los torben, Scachs 95. Un arranca-caxals té una colla de badochs que l'enrevolten, Roq. 5. Escolta, plantat, rall de gent badoca, Berga MT 139.
(Diccionari Català-Valencià-Balear)
MIRÓN, NA
2. adj. Se dice especialmente de quien, sin jugar, presencia una partida de juego, o sin trabajar, mira cómo trabajan otros. U. m. c. s.
(Diccionario RAE)
No és el mateix "badocar" que "badar".
ResponElimina1. Badocar és mirar amb interès com altres fan feina,...
2. Badar és estar distret, pensant en "l'amor de les tres taronges".
Mireu com la mateixa definició planteja aspectes positius. En primer lloc "el badoc mira coses que el distreuen... que l'alegren". Entre les frases posades com exemple, la primera no deixa d'eeser interessant ja que diu que els "correus" ... no deuen esser BADOCS, que miren els edificis per on passen... (Això també els devia entretenir i donar cultura). La segona, aplicada a un arranca-calaixos, és podria aplicar a qualsevol treball artesà o a una colla de treballadors enmig de la ciutat... (que ben aviat tenen badocs que els miren fer feina).
ResponEliminaI que no és guapo això!
ResponElimina