Deia despús-ahir
que assegut a la taula de la cafeteria just després de l'entrada l'escola ens
podem assabentar de molts coses del centre que tenim al costat. Ahir, que era
dissabte i no hi havia classes, vaig comprovat, una vegada més, aquest efecte.
Fora del quiosc aferrat al cafè alguns veïns parlaven dels llibres de l'escola:
de si són molt cars, de si els i les mestres no es posen d'acord en la seva
utilitat, de si s'empren o no, de si es podria fer intercanvi o reciclatge d'un
any a l'altra,... En una paraula posaven les coses en un punt crític. He intervingut
intentant relativitzat el problema però hi havia una indignació generalitzada.
Aquest tema dels llibres de text té tela i en parlaré més endavant.
La
segona cosa que faria per treure una impressió del centre seria donar una volta
per fora i veure el seu aspecte físic: si les parets estan en bon estat, si el
pati està net, si les joguines d'infantil estan recollides o no,... En una
paraula, si tenen cura del lloc on estan la direcció i el professorat.
És
allò que volia descobrir Luís Bello quan feia el recorregut per escriure “Viaje
por las escuelas de España”:
“Sin embargo, el local de
la Escuela –me argumentaron en Madrid– no es la Escuela, y desde luego no es la
institución primaria. Conformes. Pero yo sé la gran perfidia que envuelve esa
verdad de Perogrullo. Ni el local, ni el material, son la Escuela y, a pesar de
ello, a mi me basta entrar en un local escolar para saber si al pueblo le
interesa la instrucción de sus hijos y se respeta y estima al maestro....¿Qué
es antes, la Escuela o el maestro?”
Dels docents és altament
aclaridor observar-los arribar al centre a l'entrada i també a la sortida. Uns
s'aturen al forn-cafè a prendre un “piscolabis” abans d'entrar a fer feina però
la majoria entren justet-justet abans que toqui l'estrident melodia que
actualment substitueix el timbre clàssic d'entrades i sortides. La música
d'altaveu té avantatges però és un problema pels veinats sobretot si el
divendres o abans de les festes no es desconnecta. D’aquesta observació és més
important tenir cura de l’expressió de la cara dels docents a la sortida i, de
manera especial, si s’esperen per a fer comentaris sobre l’actualitat del
centre. Sobretot que el dia ha acabat amb reunions de centre. Dissortadament no
es poden escoltar perquè estar massa prop ens delataria. A vegades es possible
si hi ha molts de pares i mares a la porta esperant els seus fills. Així no hi
ha aquest perill. Basta escoltar un poc per a saber el nivell de satisfaccio
que mostren. És un indicador important. I ja entendreu la gran importàcia que
deriva d’observar com atenen o saluden als pares dels seus alumnes a la porta
de l’escola.
